dimecres, 29 d’agost del 2007

Adéu

S'ha acabat!!! Tornem a l'escola. El blog estiuenc queda congelat i en el Nirvana. L'estiu 2008 tornarem si els Hados, els Déus, el Departament i el temps ens ho permeten...

CIAO


Bon curs 2007-2008 a totes i tots

dijous, 16 d’agost del 2007

Elvis Presley


Fa 30 anys que Elvis és, oficialment, mort. A diferents mitjants de comunicació s'han fet homenatges o s'ha recordat la seva figura. Personalment no sóc gaire aficionada a celebrar aniversaris de cap tipus, i menys aniversaris de morts. Però bé, no recordar de cap manera a Elvis tampoc em sembla correcte. Si cliqueu a les fotos anireu a diferents pàgines i articles que us parlaran del REI (del rock, és clar).

dissabte, 11 d’agost del 2007

Alberto Cortez, A mis amigos

Alberto Cortéz

Aquesta foto està ala pàgina web d'Alberto Cortéz. Representa un cantant que escoltàvem molt a casa del meu avi a l'estiu. No és un cantant de cançons estiuenques, és un cantautor i un poeta. Però avui l'he escoltat casualment i he pensat que havia d'estar en aquest bloc dedicat a les músiques que podem escoltar tranquil.lament a l'estiu. Avui, a més, preparant-nos per mirar al cel la nit de Sant Lorenç.
Una cançó, A mis amigos

La Cançó de l'Estiu

Fa dies que penso que un bloc com aquest havia de tenir un entrada parlant de les cançons de l'estiu. Buscant informació al voltant d'aquest tema vaig arribar a la wikipedia i, oh!!, hi ha un llistat complert, per anys, de les cançons de l'estiu.
Us enllaço, http://es.wikipedia.org/wiki/Canci%C3%B3n_del_verano

La cançó de l'estiu és una cançó comercial, amb música fàcil de recordar i lletres senzilles. Tothom ha tararejat alguna. Sentimentalment jo em quedo amb:
1965 - La chica yeye de Concha Velasco (encara la cantem al cole amb les més petites)
1974 - Eva Maria de Fórmula V (és la primera cançó que recordo haver aprés sencera)
1979 - Gloria de Humberto Tozzi (no penso dir perquè)
1982 - Maquillaje de Mecano (és la primera cançó dels Mecano i recordo perfectament la primera vegada que la vaig sentir)
1985 - Ni tú ni nadie de Alaska & Dinarama (tampoc explicaré res)
1990 - Ójala que llueva café de Juan Luís Guerra (com amb els Mecano, recordo la primera vegada que la vaig escoltar i la necessitat de tornar a sentir-la)
2005 - Caminando por la Vida de Melendi (com un himne)

Aquestes són les meves cançons de l'estiu. Ara podeu fer-vos vosaltres la vostra llista. Evidentment encara falten cançons que també van marcar una època, però potser eren la cançó de l'hivern, de la tardor o de la primavera. Qui ho sap?

dijous, 9 d’agost del 2007

Fado

El Fado, què és? La major part de la gent dirà que el Fado és un tipus de cançó popular/tradicional de Portugal, que es podria comparar a la Copla espanyola. I no diren mentida. Però aquells i aquelles que senten el Fado, us diran que és un sentiment, una manera de sentir la vida i de viure-la.
De Fados hi ha molts, i no tots són tristos. El fado de Coimbra, que és cantat per homes, és un fado dedicat a l'amor (al que s'inicia, al que s'espera, al que dius adéu...) i el Fado lisboeta, cantat per dones, és més tràgic.
El Fado és l'expressió de les classes populars portuguesses, és el cant dels pobres, dels oblidats, dels mariners, dels ebris d'alcohol i de pena. Però també és el cant de l'estudiant enamorat, i del qui en terres llunyanes recorda la dolçor de la seva terra, i dels treballadors que canten per divertir-se i fer més lleuger la seva feina.
A mi m'agraden els fados, crec que tots els fados. Però m'agrada molt "O namorico da Rita"

El Fado

Si ahir era la música country, avui és el fado. I, si parlem de Fado, Amália Rodrigues és la seva figura més representativa. Gràcies a la persona que ens permet gaudir d'aquesta petita joia al Youtube.